El millor format és el PDF, si teniu experiència en generar-ne per a impressió, ja què inclou tota l'informació necessària en el fitxer. Enrecordeu-vos, però, d'incloure el sagnat i les marques de tall.

També podeu enviar-nos l'arxiu en obert, però caldrà que adjunteu les tipografies i/o imatges per poder treballar-hi.

Avui dia, els principals programes peremten exportat a PDF amb diferent paràmetres. Unes opcions vàlides poden ser:

Per tal de reduir el pes del pdf. Si voleu evitar la pèrdua de qualitat del format JPG, també podeu fer servir la compressió ZIP, tot i que el pdf ocuparà més Mb.

Activeu el sagnat del document i les marques de tall (o límit). Enrecordeu-vos de separar les marques per tal que no quedin pegades al tall.

Eviteu les conversions de color en guardar el pdf, tret que tingueu clar el resultat que n'obtindreu.

Tot i els avenços tecnològics, encara pot haver petites variacions en el registre de les impressions i a l'hora d'apilar el paper per al tall. Per evitar problemes en guillotina, cal tenir present:

Sagnat: si un element imprès ha d'arribar al tall del paper, caldrà que l'esteneu 2/3 mm fora de la pàgina per tal d'evitar l'aparició de filets blancs a la vora del paper

Àrea de seguretat: els elements massa propers al límit de la pàgina poden perillar si varia el registre; es recomana deixar-hi un mínim de 5 mm de distància al tall

No. La imposició és el procediment per posicionar els plecs i optimitzar el papel, a l'hora que es redueixen màcules i despeses. Com que varia en funció dels acabats i del sistema d'impressió que es farà servir, és preferible que ens feu arribar les pàgines sense imposar, en ordre correlatiu.

Eviteu segmentar els documents en massa fitxers o feu-nos arribar un alçat per comprovar l'ordre correcte.

Per tal d'evitar edicions innecessàries (que poden introduïr erradas involuntàries), cal que ens envieu els documents a la mida final.

Per a la creació dels originals, recomanem l'ús de programes específics de maquetació (com QuarkXpress® o Indesign®) i disseny (Freehand®, Illustrator®, Corel Draw®).

Pel que fa a Photoshop®, és una aplicació per al tractament d'imatges. Permet aconseguir efectes especials, però treballa com a mapa de bits i en el cas de les tipografies poden perdre definició. Recomanem una resolució de mínim 300 dpi.

Eviteu treballar amb programes específics d'oficina com Word, Powerpoint o Excel (o les seves alternatives), ja que no permeten una gestió correcte de tipografies, sagnats, marges de pàgina, resolució de les imatges...

La informació gràfica es pot presentar en dos formats:

• Vectorial: els gràfics es tracen mitjançant figures geomètriques (lletres, línies, cercles, polígons...) generats per un conjunt de vectors que dibuixen un traçat des d'un punt d' a un de final. Són escalables fins a l'infinit i permeten una gran definició en qualsevol tamany. Per contra, no poden reproduir tots els matisos d'una fotografia.

• Mapa de bits: els gràfics són un conjunt de punts (píxels) amb diferents gradacions de color, per la qual cosa esdevenen ideals per a fotografies o per aconseguir determinats efectes visuals. Per contra, perden definició quan s'amplien, si els comparem amb els vectors.

Les imatges han de fer un mínim de 300 dpi (punts per polsada) de resolució a la mida final que s'imprimirà. Una resolució inferior suposa una pèrdua de definició i qualitat més o menys perceptible en funció de cada imatge, tot i que en pantalla es vegi bé.

Per a imprimir amb plòter n'hi ha prou amb 150 dpi (mínim 100 dpi), si no disposeu d'originals de més qualitat.

Recomanem l'ús de formats com PSD, TIF, EPS o JPEG (en aquest cas, amb compressió alta o màxima). Eviteu formats específics d'internet com el GIF per la seva poca qualitat.

Noteu que moltes de les imatges que hom pot baixar d'internet són de baixa resolució (sovint inferior a 100 dpi).

El format RGB defineix els colors per la seva intensitat lumínica en els canals vermell-verd-blau (coneguts com a "colors additius": a més intensitat de llum, més ens apropem al blac). Es fa servir per als píxels de les pantalles (monitors, TV, mòbils...) per mostrar els matisos cromàtics, tot i que cada pantalla ho farà en funció de les seves característiques tècniques o configuració. Per això sovint no veiem igual una mateixa imatge en dues pantalles, fins i tot si són del mateix fabricant i model.

Sobre un suport físic (paper, cartró...) els colors s'aconsegueixen mitjançant tintes que reflexen la llum, i no a partir de píxels il·luminats. Com que no podem fer servir una tinta per a cada matis de color, barregem unes tintes bàsiques per tal de cobrir l'espectre més ampli posible de colors.

El format més habitual és CMYK, és a dir, la combinació de les tintes cian-magenta-groc (anomenats "colors substractius" - són els oposats a RGB: a més intensitat de tinta, més ens apropem al negre) amb un coixí de tinta negra, necessari ja que la impuresa de les tintes no permet arribar a assolir un negre perfecte..

La gama de colors impressos es veu limitada per les tintes que emprem i per com es comporten damunt del paper.

Quan imprimim en CMYK a partir d'originals RGB, pot haver importants diferències de color amb el que veiem en pantalla. Recordeu que, malgrat calibracions, cada pantalla és diferent, igual que el comportament de les tintes varien en funció del paper en què imprimim.

Els programes de disseny i fotografia, permeten controlar la conversió de RGB a CMYK i mostrar-ne un resultat final aproximat. Sempre que pogueu, és preferible que treballeu en CMYK els dissenys destinats a impressió per estalviar-vos sorpreses.

Una manera de millorar la gamma de colors impressos és afegir dues tintes bàsiques extra (taronja i violeta) a l'estàndar CMYK. Permet ampliar l'espectre en els tons ataronjats i blaus i reproduir colors que només serien posibles amb tintes directes.

A més a més de les tintes bàsiques, hi ha tintes per a colors específics. La gamma més habitual és la de les biblioteques de colors Pantone®.

Són ideals per a dissenys que requereixen una consistència en la imatge gràfica com, per exemple, la papereria corporativa d'una empresa.

També són imprescindibles per a colors fora de la gamma CMYK estàndar, com les tintes metal·liques, fluorescents, etc..

Les tintes directes, però, només es poden fer servir en impressió òfset. Malgrat tot, moltes són reproduïbles mitjançant l'hexacromia.

Cal marcar les tintes especials com a tinta directa al document, per tal que quedi clar a quins elements s'ha d'aplicar.

Pot anomenar-la com vulgui, però recomanem que faci servir els següents noms:

• "Orange"
• "Violet"
• "NeonP" (per al rosa neó)
• "Tinta blanca" (alguns programes no admeten "Blanco" per a tintes directes)

Recomanem també assignar-hi uns valors de color que permetin diferenciar-les clarament en pantalla.

Assenyaleu els elements a destacar per a UVI amb una tinta directa que sigui fàcil d'identificar (por anomenar-la "UVI", per exemple)..

També podeu separar-los en una capa específica o com a pàgina independent (assegureu-vos, però, del registre).

De la mateixa manera que per a l'UVI, assenyaleu els elements a estampar de forma clara (tinta directa, capa separada...).

Cada paper absorbeix la tinta de forma diferent en funció de variables com ara la temperatura, humitat, sistema d'impressió... És recomanable no sobrepassar la cobertura màxima de tintes que admet el paper, si no volem problemes de repintat o de mala fixació de tintes.

No hi ha un valor fixe, ja que com hem dit abans, depèn de les variables esmentades, però un valor orientatiu seria un límit del 320% a la suma de C+M+Y+K.

Eviteu, per tant, fer servir el color de registre o la suma d'un 100% de C+M+Y+K per tal d'aconseguir un negre ple. Assolireu el mateix amb una combinació 50/40/40/100 CMYK, sense els problemes esmentats.

Podeu consultar-nos la mida del llom que tindrà el llibre, ja que varia en funció del paper en què serà imprès.

Eviteu posar textos en lloms de menys de 8 mm.

No us oblideu d'indicar-nos si voleu fulls de cortesia (en blanc) al principi o final del llibre.

Reviseu la paginació i comproveu que coincideixi amb l'índex,si n'hi ha; assegureu-vos de la posició dels números de pàgina, si és diferent entre pàgines parells i senars.

Per relligar en tapa dura, la coberta embolcallarà uns cartrons que li donaran rigidesa. Cal tenir present que:

• El llom no pot ser inferior a 10 mm
• Entre el llom i portada/contraportada hi ha uns plecs d'aproximadament 8 mm que són els que permeten obrir el llibre. Eviteu posar-hi elements importants
• Cal que allargueu el disseny uns 20 mm pels quatre costats, per tal d'envoltar el cartró

Podeu descarregar una plantilla per a din A-4 aquí

El perfil a tallar ha d'arribar com a vector en una capa separada, i és preferible que l'assenyaleu amb un color prou diferenciat.

Separeu també els fendits (si n'hi ha) en una altra capa i amb un altre color per evitar qualsevol dubte.

Simplifiqueu l'encuny tant com us permeti el disseny, ja què com més complexe sigui, més encarirà la producció.

Podeu descarregar un exemple de bossa per a carpeta amb talls per a targetes aquí.

Una feina amb dades variables requereix:

• Un disseny base a personalitzar. Caldrà que ens indiqui els elements a personalitzar i el seu format (tipografia, color, imatges...)

• Una base de dades amb els camps delimitats. Pot enviar-la com a text tabulat (TXT), separat per coma (CSV), full excel...

Podeu descarregar l'exemple excel aquí.

Nota important: les dades s'imprimran tal i com apareixen en el llistat. No podem verificar si un nom o adreça estan ben escrits o en quin idioma, si un codi postal o telèfon són correctes, etc...